I) Es vol acabar o no amb el terrorisme d’ETA?

Aquesta és la pregunta del milió, perquè sembla com si volguéssim que no hagués passat res (hi va haver un atemptat a Madrid i és una raó més per tractar de resoldre definitivament el conflicte): el Parlament dóna la seva autorització per iniciar les negociacions i poder acabar amb el terrorisme d’ETA, i ara el PSOE li està donant la raó al PP perquè defensen les mateixes tesis i els mateixos mètodes contra ETA.
Va fer el partit socialista tot el que calia i podia fer per avançar en les negociacions? No hi havia massa prejudicis? Per què no es va tenir en compte que la Constitució bloqueja la democràcia directa, o sigui un referèndum d’autodeterminació, o la iniciativa popular amb un referèndum final? Per què no s’accepten les propostes del Pla Ibarretxe bis o Pla de Pau i Convivència, abans de conèixer tot el Pla, els principis i objectius a assolir? No es va insistir massa que no hi haurien concessions polítiques? De fet, el Govern i l’oposició es limiten a dir que la proposta d’Ibarretxe és il•legal perquè no ho permet la Constitució.
El conflicte basc té solució, com l’ha tingut el conflicte irlandès. La diferència és que tant el govern conservador del Sr. Major, com el socialista de Tony Blair, anaven junts per a resoldre el conflicte. Com es podria entendre la solució negociada del conflicte irlandès si no hi hagués hagut una col•laboració entre republicans i laboristes, entre Gerry Adams i Ian Paisley, enemics irreconciliables durant molts anys? Els fets estan a la vista de tothom: l’IRA ha acabat lliurant les armes, ha demanat perdó a totes les víctimes del terrorisme, ha manifestat la seva voluntat de mantenir el seu compromís de pau i de reconciliació..., tot i seguir defensant la independència d’Irlanda i la reunificació de l’illa..I els unionistes protestants han participat en els acords de pau i en la formació d’un govern entre les dos parts. Aquesta igualtat de tots dos partits (Sinn Fein i el PUD) ha estat la base de l’èxit de la solució del conflicte, així com la voluntat política d’arribar a la solució definitiva del conflicte a costa de renúncies, pactes, generositat i sacrificis , sobretot de les víctimes.
Què passa aquí? La violència i les amenaces d’ETA segueixen; s’ha elaborat una Llei de Partit amb l’única finalitat d’il•legalitzar Batasuna i demés partits afins, impedint que el 10% de la població pugui exercir el dret fonamental de votar ; s’han trencat les possibilitats de diàleg i s’ha decidit resoldre el conflicte de la pitjor manera possible: la via policial i repressiva, les il•legalitzacions , detencions massives, empresonament massiu de militants abertzales, criminalitzant a electors i a candidats; no hi ha hagut consens ni col•laboració entre Govern i oposició; s’han creat grups de pressió per part del PP i dels seus mitjans de comunicació, per evitar que segueixin els esforços negociadors...
Ara tenim davant nostre el Pla Ibarretxe, com un intent per donar eines i resoldre el conflicte basc. Un referèndum d’autodeterminació no és l’objectiu immediat del Pla ni ho és el problema de Navarra, i és cert que la Constitució és molt explícita respecte al referèndum: solament pot ser convocat pel President i es prohibeix el referèndum vinculant, eliminant així la democràcia directa (Art. 92 CE); es restringeix el dret a la iniciativa popular perquè no es possible amb les lleis orgàniques, tributàries i internacionals... Poden ser modificades, esmenades, tergiversades pel Congrés i el Senat i rebutjades (Art. 87.3 CE), i no poden acabar en un referèndum ( veure la Llei Orgànica per a la Iniciativa Popular del 3/1984, 26 de mars).
Per tant, Ibarretxe solament parla de referèndum en l’últim pas a donar del seu Pla: parla de consulta vinculant o ratificadora d’un Pacte polític d’Estat, o bé d’una consulta “habilitadora” que és un mandat imperatiu a ETA, als partits polítics bascos, al Govern, per portar a terme una negociació dialogada, amb validesa però sense força vinculant sobre la fi de la violència terrorista.
Marca ben clarament els objectius a assolir:” la fi de la violència i la normalització política”( la fi d’ETA s’ha d’afrontar amb la policia i la justícia i la pau s’ha de fer amb el diàleg entre els partits sobre les causes del conflicte)...
Un altre punt important és que la solució del conflicte basc no es podrà mai realitzar sense la implicació de la societat basca.”Serà la societat basca l’encarregada de posar en marxa el rellotge, de marcar-nos temps, regles de joc i, finalment, validar el resultat del procés”, diu textualment el text. El plantejament no pot ser més participatiu i democràtic.
Vicent Mata, Llicenciat en Ciències Polítiques

II) Pla de Pau i Convivència d’Ibarretxe

Per a Ibarretxe la Pau i la Convivència són una prioritat política i social, amb quatre àrees fonamentals: “la solidaritat amb les víctimes del terrorisme, la recuperació de la memòria històrica del franquisme, la defensa dels drets civils i polítics i l’educació per la pau i els Drets Humans”. Remarca la importància de la Llei de Partits perquè “conculca drets fonamentals dels ciutadans i ciutadanes bascos”.
A l’Apartat IV del seu discurs davant del Parlament Basc parla d’abordar amb decisió la solució del conflicte basc i no seguir caminant “en espiral”, donant voltes i voltes; vol acabar amb els prejudicis amb la voluntat política de resoldre el problema , donant al poble la pau i la paraula , ja que la solució és en les mans del poble i no en les d’ETA que ha incomplert la seva paraula en 1998 i en 2005, com l’Estat espanyol, amb l’incompliment de l’Estatut de Gernika....
En la part final del discurs es troba el Full de Ruta que indica els passos a seguir per acabar amb l’actual bloqueig del conflicte i amb el fet que un Estatut aprovat pel Parlament basc per majoria absoluta sigui rebutjat pel Parlament espanyol, tot i que el 49,3% de la societat basca actual ni tan sols el va votar per raons d’edat, fa 28 anys. Amb el Full de Ruta es vol trobar la clau per resoldre el conflicte.
El primer pas és, una oferta de Pacte Polític amb el President del Govern espanyol per afirmar que l’única via possible és el final dialogat de la no violència i el desenvolupament de les institucions democràtiques, així com el respecte a la voluntat del poble ( principis ètics i democràtics), sempre que es donin les condicions adequades.
El segon pas consisteix en la” realització d’un Ple del Parlament basc, al juny de 2008, per referendar el Pacte acordat i autoritzar la consulta vinculant per ratificar-lo i obrir un procés de negociació o d’habilitació, per superar el bloqueig” i facilitar que siguin els ciutadans bascos els qui decideixin el final definitiu de la violència...La societat basca serà consultada perquè es pugui iniciar el procés de diàleg sobre la fi del terrorisme i sobre la normalització política. En cas de resposta negativa del Parlament basc es compromet a dissoldre el Parament basc i convocar noves eleccions.
El tercer pas consisteix o en una consulta de ratificació (vinculant ) del Pacte aconseguit, o bé en una consulta habilitadora, sense validesa jurídica obligatòria, però amb un mandat amb força política, social i democràtica que impliqui a totes les forces polítiques basques, a ETA i al govern per normalitzar la vida política .El dia assenyalat coincideix amb l’aniversari de l’Estatut de Gernika, el 25 d’octubre de 2008 i es considera essencial aquesta participació ciutadana perquè legitima les consultes i afegeix credibilitat democràtica a aquest projecte: protagonisme de la societat civil i de tots els partits bascos sense excepció. Si ETA abandona el terrorisme es podrà iniciar el diàleg. Tant si el resultat de la consulta és positiu com negatiu hi haurà dissolució del Parlament i celebració de noves eleccions cap a la tardor.
El quart i definitiu pas del Pla de Pau i Convivència és “el referèndum resolutiu en el segon semestre de 2010”. Se suposa que tots, inclús ETA, estan disposats a respectar la voluntat popular i a obrir una mesa de diàleg entre el Govern espanyol i ETA. Avisa, però, que el principi democràtic serà la guia per evitar un consens impossible i bloquejador.
Ara apareix la paraula “referèndum resolutiu”, però el mateix bisbe, José María Setién, admet un referèndum sobre la independència d’Euskadi i afegeix que “la actual configuración de España no es un dogma, puesto que no ha sido siempre la misma”
(veure El País del 15/02/1991). Si la resposta és positiva a la consulta resolutiva sobre el Pacte d’Estat, o a la consulta habilitadora sobre el mandat democràtic, el referèndum acabarà el procés donant la veu i la decisió al poble basc i marcant el futur de la societat basca.
Ibarretxe acaba el seu discurs manifestant que “és més difícil construir la pau que fer la guerra” i “que és més difícil aconseguir acords que atrinxerar-se en les raons d’estat”. Qui ha fet aquesta proposta no és un recalcitrant defensor de la violència terrorista, sinó un polític conservador, però valent i tenaç per resoldre d’una vegada el conflicte basc i “sortir del túnel” definitivament.

Vicent Mata González, Llicenciat en Ciènces Polítiques