Es vol acabar o no amb el terrorisme d’ETA?

I) Es vol acabar o no amb el terrorisme d’ETA?

Aquesta és la pregunta del milió, perquè sembla com si volguéssim que no hagués passat res (hi va haver un atemptat a Madrid i és una raó més per tractar de resoldre definitivament el conflicte): el Parlament dóna la seva autorització per iniciar les negociacions i poder acabar amb el terrorisme d’ETA, i ara el PSOE li està donant la raó al PP perquè defensen les mateixes tesis i els mateixos mètodes contra ETA.
Va fer el partit socialista tot el que calia i podia fer per avançar en les negociacions? No hi havia massa prejudicis? Per què no es va tenir en compte que la Constitució bloqueja la democràcia directa, o sigui un referèndum d’autodeterminació, o la iniciativa popular amb un referèndum final? Per què no s’accepten les propostes del Pla Ibarretxe bis o Pla de Pau i Convivència, abans de conèixer tot el Pla, els principis i objectius a assolir? No es va insistir massa que no hi haurien concessions polítiques? De fet, el Govern i l’oposició es limiten a dir que la proposta d’Ibarretxe és il•legal perquè no ho permet la Constitució.
El conflicte basc té solució, com l’ha tingut el conflicte irlandès. La diferència és que tant el govern conservador del Sr. Major, com el socialista de Tony Blair, anaven junts per a resoldre el conflicte. Com es podria entendre la solució negociada del conflicte irlandès si no hi hagués hagut una col•laboració entre republicans i laboristes, entre Gerry Adams i Ian Paisley, enemics irreconciliables durant molts anys? Els fets estan a la vista de tothom: l’IRA ha acabat lliurant les armes, ha demanat perdó a totes les víctimes del terrorisme, ha manifestat la seva voluntat de mantenir el seu compromís de pau i de reconciliació..., tot i seguir defensant la independència d’Irlanda i la reunificació de l’illa..I els unionistes protestants han participat en els acords de pau i en la formació d’un govern entre les dos parts. Aquesta igualtat de tots dos partits (Sinn Fein i el PUD) ha estat la base de l’èxit de la solució del conflicte, així com la voluntat política d’arribar a la solució definitiva del conflicte a costa de renúncies, pactes, generositat i sacrificis , sobretot de les víctimes.
Què passa aquí? La violència i les amenaces d’ETA segueixen; s’ha elaborat una Llei de Partit amb l’única finalitat d’il•legalitzar Batasuna i demés partits afins, impedint que el 10% de la població pugui exercir el dret fonamental de votar ; s’han trencat les possibilitats de diàleg i s’ha decidit resoldre el conflicte de la pitjor manera possible: la via policial i repressiva, les il•legalitzacions , detencions massives, empresonament massiu de militants abertzales, criminalitzant a electors i a candidats; no hi ha hagut consens ni col•laboració entre Govern i oposició; s’han creat grups de pressió per part del PP i dels seus mitjans de comunicació, per evitar que segueixin els esforços negociadors...
Ara tenim davant nostre el Pla Ibarretxe, com un intent per donar eines i resoldre el conflicte basc. Un referèndum d’autodeterminació no és l’objectiu immediat del Pla ni ho és el problema de Navarra, i és cert que la Constitució és molt explícita respecte al referèndum: solament pot ser convocat pel President i es prohibeix el referèndum vinculant, eliminant així la democràcia directa (Art. 92 CE); es restringeix el dret a la iniciativa popular perquè no es possible amb les lleis orgàniques, tributàries i internacionals... Poden ser modificades, esmenades, tergiversades pel Congrés i el Senat i rebutjades (Art. 87.3 CE), i no poden acabar en un referèndum ( veure la Llei Orgànica per a la Iniciativa Popular del 3/1984, 26 de mars).
Per tant, Ibarretxe solament parla de referèndum en l’últim pas a donar del seu Pla: parla de consulta vinculant o ratificadora d’un Pacte polític d’Estat, o bé d’una consulta “habilitadora” que és un mandat imperatiu a ETA, als partits polítics bascos, al Govern, per portar a terme una negociació dialogada, amb validesa però sense força vinculant sobre la fi de la violència terrorista.
Marca ben clarament els objectius a assolir:” la fi de la violència i la normalització política”( la fi d’ETA s’ha d’afrontar amb la policia i la justícia i la pau s’ha de fer amb el diàleg entre els partits sobre les causes del conflicte)...
Un altre punt important és que la solució del conflicte basc no es podrà mai realitzar sense la implicació de la societat basca.”Serà la societat basca l’encarregada de posar en marxa el rellotge, de marcar-nos temps, regles de joc i, finalment, validar el resultat del procés”, diu textualment el text. El plantejament no pot ser més participatiu i democràtic.
Vicent Mata, Llicenciat en Ciències Polítiques